El diari del DANI...

16/08/2004                             Vam guanyar a Itàlia !

Ja en tenim un a la butxaca!!!!!!Vam guanyar a Itàlia 5-4 amb una gran defensa que es el mes important d'aquests jocs. Si volem fer coses grans en l'olimpíada em de defendre d'aquesta manera sens dubte. 

Va ser un dia de molts nervis. Ens vam aixecar a les vuit del mati per anar a fer un banyet a
la piscina i des de el primer moment que vaig obrir els ulls ja començava a sentir els nervis. A mesura que s'apropava l'hora els nervis anaven en augment fins el punt de quasi no pogué ni dormir la migdiada. Quant anàvem cap la piscina el meu estat amb la resta de companys era de desequilibri total...ningú parlava, tot era concentració! Una vegada a la piscina vam començar a cridar-nos de ràbia i allò deia que estàvem a punt per fer un gran partit. No podíem parar quiets, anàvem ha munt i ha avall
Per fi
comença el partit i els nervis desapareixen amb el joc i el resultat que tots coneixeu. L'alegria es va desbordar però era una alegris controlada ja que sabem que es molt important començar guanyant però no em fet res encara. La tornada a la vil·la era amb cara de satisfets per la feina feta i tocava disfrutar del resta del dia...com? Mirant els altres dos partits de waterpolo que quedaven per jugar. En poques paraules, estàvem estudiant! Desprès a dormir que era tard i estàvem morts de cansament. 

Aquest mati ens ha visitat la Reina d'espanya a la vil·la acompanyada de les seves filles amb els respectius marits. I com ja fa temps que ens coneixem han vingut a saludar-nos i em pogut fer-nos fotos amb tots. Son tant simpàtics! Em rigut una estona.. Desprès dinar i corrents a veure l'handbol que han guanyat a Islàndia i es que aquí el companyerisme  es total.. Ara toca anar a entrenar un altre cop ja que aquest mati em anat a les 11.Aixo es un no parar però que be que ens ho passem. Un peto a tots...

 

 18/08/2004                       Em va tocar passar el control del doping !
 8-5 amb Grècia pot fer pensar que no era normal però no hi ha que oblidar que aquest grecs ja no son els de fa 10 anys. Van quedar quarts en l'últim mundial a Barcelona. Tot i així la nostra actuació va deixar molt que desitjar ja que, ni de bon tros, vam jugar al nostre nivell. 
Per sort en
waterpolo a la cita olímpica, el calendari et permet errors com aquest sense que siguin irremeiables. Encara podem quedar primers de grup que ens donaria accés a semis directa però ja no depenem de nosaltres sols. 

Tot i així de res valdrà tot sinó guanyem els 3 partits que queden contra Austràlia, Alemanya i Egipte. Teòricament son tots assequibles però alemanya ja ha guanyat a Grècia en el primer partit , estan passant per un bon moment de joc. 

El partit contra Grècia va ser el que ja pensàvem...els àrbitres van escombrar cap a casa al principi i no vam saber defendre com cal. Tot i que desprès els arbits varen voler compensar ja va ser tard i ens van agafar les [preses i les males decisions. Però... passem pagina que tampoc hem de lamentar res...de moment. 

Desprès del partit em va tocar passar el doping..quina mala sort...quin dia! Eren les 21:30 i fins les 00:15 no vaig fer el que tenia que fer. Vaig veure 2 litres d'aigua però era incapaç de treure aquell líquid. A mes et posen en un lavabo que es un letrina i per sota de la teva cintura esta ple de miralls. El doctor que t'acompanya a dins i et mira tota l'estona per que no treguis res de no se pas on, es va sentar al terra i mirava cap amunt pels miralls per mirar-me tot nu. J O que soc vergonyós no era capaç de fer "pipí" amb aquell home a un metre de mi i mirant-me sense cap complexa.. ja podia obrir l'aixeta per que sortís aigua que ni aquell soroll em motivava.

Total quasi 3 hores a la sala d'espera en la que vaig veure en Phelps, aquest nedador tant famós de 19 anys Amèrica. Ja se perquè nada tant, vaig veure la tàctica...neda també amb les orelles. Sembla un elefant! Orellut que es el nan! 

AL tornar a la vil·la a les 01:30 vaig anar al restaurant a sopar quelcom i vaig trobar-me amb Marcelo Bielsa que estan fent un gran paper en aquesta olimpíada...es el seleccionador argenti i ex-entrenador de l'espanyol. El vaig saludar i felicitar per la trajectòria momentània i li vaig dir que tots el pericos el seguim amb carinyo. 

Desprès vaig trobar-me en Lazlo Nagy, esquerra hongarès que juga al barça d'handbol. Vaig parlar també amb ell ja que ens coneixem perquè ell es seguidor dels nostres partits de waterpolo de la lliga nacional amb el C.N.Sabadell perquè tenim un hongarès en el nostre equip amic seu. Em va dir que anaven be..2 de 2. Li vaig explicar el desastre amb els grecs i ens vam desitjar sort. 

Desprès vaig veure un dels entrenadors de bàsquet Amèrica que s'ha sembla a l'actor Lesly Nielsen de les famoses pel·lícules d' "agarralo como puedas".. i  a dormir .

 El dia següent vam anar a entrenar pel mati i per la tarda ens va donar festa. Vaig anar a dinar amb la meva novia i vam anar a veure el tennis.. concretament al Tommy Robredo que ens uneix una bona amistat. Jugava contra un Txec. Va començar el partit i aquell animal de l'est feia unes sacades inhumanes. El pobre Tommy aguantava com podia.. Va perdre el primer set 7-6 en el tie-break. No vam para d'animar-lo però els seguidors xecs em posaven molt nerviós, eren molt irrespectuosos amb el Tommy. Total que vaig començar a fer el meu propi partit. Vaig començar a animar al Tommy com un esbojarrat per intentar descentrar el contrari.. aquí val tot jeje. El Tommy em mirava i m'animava a seguir...per qualsevol punt guanyat cridava com si fos l'últim. En un dels descansos el Tommy ens mira i li dic que no pateixi que tenia que començar a treure mes fluix aquell bitxo.. ell mira i diu "que deu t'escolti". Quin riure ens vam fer els tres plegats. La veritat es que el Tommy li agrada la comunicació amb la grada i a mes amb la meva novia es coneixen de petis ja que els dos son nascuts a Olot. La tàctica va funcionar i va guanyar el segon 6-4 i el txec va perdre la concentració ...!

 Al final vam perdre 8-6 però a sigut el partit de tennis que mes m'he divertit de la meva vida. 

Sortint vam corre a veure al Moya i em vaig trobar amb cinc del meu equip. Al arribar, adivineu que vam fer? Cridar com boixos!!!!!! El Carles va guanyar i des d'una pista  molt gran ens va veure, es va girar i ens va senyalar dedicant-nos la victòria i donant-nos les gràcies pels ànims. 

A la nit, va venir el Tommy a veuren's i vam estar parlant i rient durant una hora amb el Jesus, l'Oscar (fisio) i jo. Que ven parits que son aquesta gent!! Ens va prometre que avui vindria a veuren's i es que necessitem l'ajut de tots. 

Aquest matí hem vist els d'handbol que estan súper contents perquè pràcticament son primers de grup i tindran un creuament assequible a quarts. Ens han dit que vindran a veuren's...cada vegada som mes jeje! El Barrufet, l'Ocalagan, Lozano, Romero...tots s'han compromès..així que..a per els australians!!!!!!!