Em guanyat! Em guanyat!8-4 i cap a casa aquest cangurs! Si senyor ...em tornat a jugar com sabem. molt be en defensa i amb atac, hem estat molt serens i hem fet les coses quasi perfectes. 
Tot el que em preparar ahir, que era descans, a sortit be i el mes important, ens em adonat que es el que tenim que fer per arribar lluny en aquesta olimpíada. Em fet una zona en defensa deixen que xutessin des de lluny i els jugadors tapant l'angle curt i el porter al mig i el llarg, hem estat quasi infranquejables. 
Amb atac em tingut molta paciència en l'home de mes, que es clau en aquest esport. Avui ens hem sacrificat molt.  Vàrem parlar tots plegats i vàrem decidir de fer girar la bola fins uns 15 segons com si cada un tingues intencions reals de xutar (això no es senzill eh!! que fa falta molta energia). Pero tot a sortit be i em fet gols molts macos. La piscina com sempre plena.. unes 4.000 persones i entre elles les noies de sincro, els d'handbol, el Tommy Robredo...i tota la família i amics nostres. En acabar ens hem posat a saludar a tots i el soroll ha estat atronador. Estem contents ja que creiem que per fi tenim la manera d'anar molt lluny. Ens hem quedat a veure l'Itàlia- Alemanya i han guanyat els transalpins per 10-5. 

Hem tornat cap la vil·la i teníem molta gana.  el millor? Una bona amanida Cesar del McDonald's amb una Nuggets i patates fregides. De postres Apple Pie! Tot amb uns bons glops de Coca-Cola...Visca la dieta mediterrània.... jeje. 

Ara vaig a l'habitació a veure les noies d'hoquei herba...Força Espanya!!!

I sembla que algú ens hagi regalat quelcom...doncs no! Quelcom em fet mes que els altres ja que no i son i nosaltres si....!

 Itàlia, la sot-campiona del mon, s'en va del 7 al 12! I això es una mostra del dur que es aquest esport. Al que has fet ahir ja no serveix avui...i cada any passa igual. Rússia, que en l'anterior mundial de Barcelona va quedar novens, esta a quarts..entre el sis millors equips del mon. Igual que nosaltres!

Tots estem molt motivats per seguir en aquesta competició i emportar-nos una medalla... estem fent els deures per demà que serà a les 17:15 per la gent d'espanya. Mai a la meva vida he animat tant a un equip que no sigui el meu..i ahir va ser sensacional. Tot l'equip mirant la televisió i amb un estat de nervis fora de lo normal. A la quarta part amb empat, la gent marxava a fer un vol perquè no es podia aguantar mes. Al final, amb un gol de Grècia de home de mes, l'esclat d'alegria va ser total. Ens va sentir tota la vil·la olímpica i tots els espanyols van sortir en les seves terrasses per felicitar-nos. Ens vam abraçar tots i cridaven fins quedar afònics...els movils treien fum i l'alegria tocava extrems inexplicables. Tenim una oportunitat d'or per arribar a semis. Per nosaltres, per la nostra gent, per qui confia amb nosaltres i per el waterpolo. Quant va passar 20 minuts vam agafar els vídeos dels partits que em jugat aquí i els vam posar per estudiar els nostres defectes i corregir-los...

Ja estem mentalitzats...anem a morir!