|
NOTÍCIES. |
|
El COI endureix la lluita contra el dopatge amb vista a AtenesEl Comitè Olímpic Internacional (COI) prepara un dispositiu que no s’ha vist anteriorment per dissuadir els esportistes de recórrer a l’ajuda de substàncies prohibides durant els Jocs Olímpics que se celebraran d’aquí a un any a Atenes. «Esperem que aquests Jocs marquin el començament de la solució a un problema que constitueix un flagell per a l’esport», va assegurar el president del COI, el belga Jacques Rogge, en una entrevista al dirigent que va ser publicada ahir al diari atenès Ta Nea. L’objectiu del COI és crear dubtes en els atletes. «Les noves màquines i AGÈNCIESATENES El periódico de Catalunya 5 d'Agost del 2003 Atenes no està per jocs (I) agafa el metro des d'O- mònia,
una de les grans places d'Atenes, al costat de Syntagma, trigarà uns 35
minuts a arribar a Marousi, un suburbi situat a la zona nord de la capital
grega. I, com molts suburbis, és lleig, brut i, en molts punts, fins i
tot inhòspit. Però en aquest lloc és on s'està construint el Montjuïc
d'Atenes, el fastuós complex olímpic ideat per l'arquitecte valencià
Santiago Calatrava.
|
De camí a Marousi,
el metro viatja primer pel subsòl hel.lènic i després es converteix en
un tren que transita del sud al nord per Atenes, d'esquena al port del
Pireu. El metro, o el tren, encara no s'atura a Irini, l'estació que rebrà
el 13 d'agost de 2004 els milers i milers de persones que assistiran a la
inauguració dels Jocs Olímpics. Quan només li falten 268 dies per
convertir-se en el centre d'atenció del planeta, Grècia es troba
enlairada en una bastida i no està per gaires jocs. Encara no se sap, i
aquest és el gran temor del Comitè Olímpic Internacional (COI), si serà
a temps de baixar-ne abans que el foc encengui el peveter, de 120 metres
d'altura, ideat per Calatrava. Per ara, però, el metro o el tren passa de llarg de l'estació d'Irini. No s'hi para perquè no pot. No hi ha estació. Només un parell de vies, obrers treballant a un i altre costat de l'andana, pols i més pols, com passa a tota la ciutat grega. Atenes està oberta en canal. De tal manera que els experts en medi ambient han detectat un canvi en la contaminació atmosfèrica a causa de les partícules que desprèn la pols de les construccions. "Atenes estarà a punt a la seva hora", va assegurar recentment Spyros Capralos, el director executiu del comitè organitzador, després de guiar una visita de la premsa internacional pel suburbi de Marousi. Allà, davant de l'estació d'Irini, hi dormen cada nit dues imponents estructures d'acer blanques, sostingudes per dues immenses estructures metàl.liques de color vermell. Són allà, corbades i orgulloses, prenent la forma necessària per sostenir una coberta de 304 metres --té una forma d'esquelet de balena-- que protegirà l'Estadi Olímpic, que tindrà una capacitat per a 75.000 persones. A Marousi, encara que es pugui pensar el contrari, no hi ha gaire gent. Ni tampoc grans mesures de seguretat, ja que gairebé no s'hi veuen guàrdies, tot i que aquesta setmana passada ha visitat Grècia el director de la CIA i s'han pressupostat 600 milions d'euros (uns 100.000 milions de pessetes) en la seguretat límpica. Les columnes a una
banda. I l'esquelet de la balena (acer i vidre) en una altra,
mentre per terra, i jugant entre les grues, deambula un gos i centenars de
pneumàtics usats indiquen que hi va haver un temps en què allà, no fa
gaire, hi havia un taller de cotxes. |
Atenes no està per
jocs (II) • La capital grega protagonitza una frenètica carrera contra rellotge per acabar a temps les obres olímpiques  o responsables de les obres. Si no s'espatlla res, la balena o la cúpula de Calatrava, el símbol arquitectònic dels Jocs, reposarà al seu lloc al mes de febrer. I a finals de maig, segons les previsions del comitè organitzador grec, estarà tot acabat. O sigui, les 15.000 tones d'acer utilitzades a Marousi seran on han de ser. Però tan malament pintava tot que els mateixos organitzadors van arribar a meditar la possibiltat d'abandonar la cúpula, mentre que el COI ha insistit, a través del seu president Jacques Rogge, el successor de Samaranch, que hi ha unes coses que són importants i d'altres que són accessòries. I la remodelació de l'Estadi Olímpic, o almenys amb la magnitud que dissenya Atenes, és accessòria. El pressupost inicial dels Jocs, fixat en 6.000 milions d'euros (1 bilió de pessetes), dels quals 3.450 milions estan destinats a infraestructures esportives, ha augmentat d'una manera molt notable. Ara ha passat a arribar als 7.300 milions d'euros. L'estadi encara no està acabat, de manera que no s'hi poden fer proves. Queden les columnes per un costat i l'esquelet per un altre esperant el dia que s'uneixin per sempre. Els transports tampoc no estan a punt. El tren que unirà l'aeroport amb la ciutat no està acabat. Ni tan sols el metro. I per si amb això no n'hi hagués prou, Grècia s'enfronta aquesta primavera que ve a la incertesa d'unes eleccions generals amb l'impacte polític que això generarà en els Jocs Olímpics. Atenes és un embús continu i al turista que hi arriba se li recomana fins i tot que no agafi l'autobús. ¿Per què? Perquè no se sap quan arribarà. Embussos, pols, bastides, obrers amb casc, el paisatge d'una ciutat olímpica que veu com se li tira el temps a sobre. Fa tres anys que corre i no sap si podrà arribar a temps, tot i que ja ha recaptat 126 milions d'euros per la venda d'1.700.000 entrades i té 121.504 peticions de voluntaris. Això no és suficient. En l'última visita de la comissió de coordinació del COI, el 24 d'octubre passat, Dennis Oswald, el seu president, va utilitzar unes paraules molt significatives. "Confiem que el tren i el metro siguin operatius abans dels Jocs. I, òbviament, durant els Jocs". Confiança, però no pas certesa. "El temps que queda per a tots els projectes és molt curt", va apuntar Oswald. I tan curt. 268 dies. I 268 nits perquè l'esquelet d'una balena domini Marousi, i Calatrava transformi un suburbi del nord d'Atenes en un paradís olímpic.
|
|
