D

Introducció: CEIP PAU CASALS

Escolínia

És l’any 5070; tot comença a Escolínia, un país molt llunyà on viu la gent que va sobreviure a la setena guerra mundial. Aquest país no es pot veure amb cap satèl·lit, ni amb cap altre aparell, és quasi bé invisible. No es pot entrar ni sortir; en lloc de fronteres, té un mur de vidre irrompible que l'envolta.

Aquest mur l'aïlla del món i no deixa passar cap malaltia ni cap tempesta. Escolínia és un paradís ple d'ocells que canten, on se sent el soroll dels rius, on no fa fred ni calor, i a més a més, compta amb la tecnologia més avançada, en fi: el país on tots voldríem viure.La gent d'Escolínia vivia molt feliç perquè no havien de fer servir els diners per comprar res, ja que tot era de franc i a més, ho compartien tot. Els robots portaven a casa les compres, netejaven la casa, feien el menjar,...

Però la nit del 19 de desembre mor el rei i ...

Nucli: CEIP TORRENT DE CAN CARABASSA. Classe Marinada.

… tothom es desesperà, la gent del país no sabia que fer. Els ocells ja no cantaven, els robots deixaven d’obeir, la gent es barallava, els semàfors ja no funcionaven i fins i tot el mur irrompible es va trencar a causa d’un satèl·lit que es va descontrolar per les ones de soroll que produïen els habitants d’Escolínia. En poques paraules Escolínia no era el mateix sense un bon rei.

Enmig d’aquest caos no va quedar més remei que convocar unes eleccions accelerades ja que no hi havia un hereu conegut que pogués ser rei. De les eleccions en va sortir guanyador un tal Fernando Cortés Onzè, un home lleig, baixet i gras, però molt astut, això sí.

De mica en mica semblava que el país s’anés refent, però el poble no sabia que el nou govern amb el seu flamant president estaven associats amb una organització mafiosa que volien aconseguir conquerir Escolínia.Però en un dels racons més inesperats del planeta, en una casa enmig del bosc existia un xicot que era l’hereu del rei mort, fins aleshores amagat per por de les enveges i intrigues que acostumaven a donar-se dins de palau. La família que tenia cura d’ell va tardar en assabentar-se de tot, ja que estaven molt aïllats. L’hereu del rei decideix dirigir-se al palau per reclamar el seu torn ...

Desenllaç: CEIP LA TAXONERA
... dies després de prendre la decisió de reclamar el tro es va posar en marxa. Va agafar el seu robot volador en direcció al palau on reclamaria el càrrec que li corresponia per herència. Quan va arriba a l’entrada d’Escolínia, els guàrdies no li van deixar entrar. Cridant va exigir veure a Fernando Cortés. Els guàrdies li van exigir que se n’anés sinó el portarien a la presó. El jove insistia i insistia tant, que al final els guàrdies se’l van emportar. Passen els dies, l’Artur es desespera perquè no pot demostrar que és el fill del rei mort. La seva tristor li va fer recordar el penjoll que portava al coll. En el penjoll tenia la prova, la fotografia dels seus pares. Molt content, però nerviós cridà el guàrdia :” Puc demostrar que soc el fill del rei. Tinc la prova. Vull parlar amb el Fernando Cortés”. El guàrdia mira molt sorprès el penjoll: “Oh, és el penjoll del fill del rei” I tot corrents se’n va anar a avisar Fernando Cortés. Ofegat per l’esforç arriba a la cambra de Fernando Cortés. Entra nerviós i li comunica que el presoner és el veritable fill del rei. En Fernando Cortés vol veure per sí mateix la prova.


Ja a la presó, en Fernando Cortés reconeix el penjoll amb la fotografia del rei, que aquest li va regalar al seu fill quan va complir tres anys. Acompanyat per l’Artur torna a la seva cambra. Reuneix els membres del govern i els comunica la notícia. Però la notícia arriba també a la màfia i truquen a Fernando Cortés per a comprovar si la notícia és veritat. El grup mafiós decideix segrestar l’Artur, però no ho aconsegueixen perquè el príncep està ben protegit. Han passat dos dies. Un cel sense núvols. El sol brillant domina el regne d’Escolínia i la gent omple la plaça que hi ha davant del palau. Artur, amb la corona al cap i el ceptre a la ma i acompanyat pel govern, és reconegut i proclamat com al nou rei d’Escolínia Els mafiosos han fugit d’Escolínia i tot és com era abans: els ocells tornen a cantar, la gent ja no es baralla, els semàfors ja funcionen i fins i tot el mur s’ha tornat a construir. El conte d’Escolínia contat, el conte d’Escolínia acabat.